Temps de Guerra

Pàgina d'inici » 7. Aprofundim » 7.2. La comunicació durant la guerra

7.2. La comunicació durant la guerra

Durant els tres anys que va durar la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i també durant els primers anys de la postguerra, la separació entre els combatents o presoners i els familiars va provocar que es fes un gran ús del correu, l’únic mitjà de comunicació que el poble tenia a l’abast. Aquest correu ens permet veure en l’actualitat quina era la realitat del moment, sobretot pel contingut, però també per la grafia, la ortografia, els segells emprats, les marques de censura, etc. A més, la vida quotidiana del moment estava plena d’eslògans i símbols, que es traslladaven als sobres i a les targetes, a més dels diferents missatges polítics que també s’hi podien incloure.

La comunicació entre familiars i combatents durant la guerra es realitzava principalment mitjançant targetes i cartes. El contingut d’aquestes estava força generalitzat sobretot per la censura militar que es realitzava, que era molt estricte. La necessitat de rebre cartes amb més freqüència, el fred, la petició de menjar, tabac, roba, entre d’altres, eren els temes més sovintejats.

D’altra banda, malgrat que el contingut dels missatges era força previsible, era una forma de mantenir la il·lusió i l’ànim, per tal d’evitar depressions i desesperacions. Per això els dos bàndols intentaven que el sistema de correu funcionés el millor possible, tot i així però, la comunicació era molt complicada.

El volum de cartes i targetes enviades durant la guerra fou molt elevat, uns quants centenars de milions, i per exemple, durant els primers mesos de guerra, al front d’Aragó, el correu de les milícies catalanes repartia diàriament unes 30.000 targetes. Però tenint en compte l’elevada analfabetització de la població espanyola, calia un organisme que pogués ajudar tant als combatents com als familiars a comunicar-se, i aquesta tasca la vam dur a terme, en el bàndol republicà, les Milícies de la Cultura, creades al gener de l’any 1937, que s’encarregaven d’intentar eradicar l’analfabetisme, d’augmentar la cultura de la població i de l’educació social i política.

milicies cultura

La Creu Roja també va organitzar un servei de comunicació especialitzat teòricament en comunicar les dues zones, la franquista i la republicana, principalment per conèixer la situació de presoners, malgrat que també era utilitzat per a la comunicació entre familiars. Generalment es tractava d’una targeta d’anada i tornada.

cruzrojaSS

Les  ”madrinas de guerra”

Com que era tant important pels soldats el fet de rebre i escriure cartes, les autoritats van afavorir la correspondència d’aquests amb noies joves que els mantinguessin la moral alta. Aquestes noies van ser anomenades i eren molt populars a la zona nacional, pel fet que la Falange ho considerava com un deure patriòtic que s’havia de complir. Les madrinas escrivien llargues cartes en les quals en un to de bon humor, per tal d’animar al soldat, els transmetien la seva admiració per la feina que estaven realitzant pel país, també els asseguraven que la victòria estava molt aprop i els deien que esperaven trobar-se algun dia. És per això que es realitzaven anuncis a la premsa de soldats que demanaven madrina, i molts cops un soldat podia tenir-ne més d’una.

Cartes des de la presó

A mesura que avançaven les tropes nacionals, el nombre de presoners, formats per combatents i civils augmentava. Els presoners eren enviats o bé a les presons, o als anomenats Batallons de Treballadors. Només podien retornar a casa els que no tenien edat militar i que demostressin que eren “Afectos al Glorioso Movimiento Nacional”. Però per part dels reclosos, el contacte amb les famílies seguia extistint, però en condicions molt diferents. A la zona nacional s’acostumaven a utilitzar targetes patriòtiques amb la figura de Franco, molt sovint perquè eren les úniques disponibles. A més aquestes expressaven l’afecció al nou sistema, molts cops per obligació, i incloïen lemes com “Viva el Generalísimo Franco”, inclús aquests lemes es posaven en posterioritat pels censors.

Aquestes cartes rebien una censura molt important i per això es parlava únicament del fred, el menjar o la salut, i molts cops contenien formes imposades pels nacionals com “amanecer de España” o “construir la nueva España”. D’altra banda, també s’expressava en moltes d’elles la necessitat d’obtenir avals per ser alliberats o, si més no, per evitar l’afusellament.

desdeprision copia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia

%d bloggers like this: