Temps de Guerra

Pàgina d'inici » 7. Aprofundim » 7.4. La política durant la guerra

7.4. La política durant la guerra

Política al bàndol republicà

El fracàs inicial del cop d’estat va desencadenar en la zona republicana una vertadera revolució en l’àmbit social. Els comitès dels partits i els sindicats obrers van passar a controlar els elements essencials de l’economia, com els centres de produccions, el subministrament militar o el transport, mentre que el govern es limitava a aprobar-ne legalment les decisions.

A la zona rural, es va produïr una ocupació massiva de finques. En els territoris socialistes es va dur a terme una socialització d’aquestes terres, és a dir l’abolició de la propietat privada i també de la gestió privada d’aquestes. En canvi, en les zones amb predominància anarquista, es va dur a terme una col·lectivització de les propietats, de tal forma que el control d’aquestes i també l’obtenció de beneficis eren col·lectius, és a dir la finalitat era aconseguir l’autogestió.

Tot i que durant la guerra no es van convocar eleccions, l’acció del govern es va haver de mantenir per el bon funcionament de la rereguarda i el sosteniment de l’esforç bèl·lic. Alguns dels problemes que va tenir el bàndol republicà va ser la capacitat limitada de controlar el territori sota la seva responsabilitat o la dificultat de mantenir la seu de Govern a Madrid, ja que davant de l’amenaça nacional, a mesura que abançaven les tropes, el govern va instal·lar-se primer a València i després a Barcelona. Va estar presidit per Francisco Largo Caballero, representant de l’ala més revolucionaria del PSOE- UGT. Es tractava d’un govern d’unitat, format per ministres del PSOE, PCE, Izquierda Republicana i altres grups nacionalistes bascos i catalans, i va haver de lluitar per construir un exèrcit regular i imposar-se als sindicats obrers i milícies que intentaven fer la guerra per seu compte i s’enfrontaven entre si, especialment els anarquistes contra socialistes i comunistes. Cal destacar que durant el novembre del 1936 s’hi van unir un grup d’anarquistes, entre els quals es trobava Federica Montseny, la primera dona ministra d’Espanya.

En la zona republicana es van enforntar principalment dos models. El primer el de la CNT, FAI i POUM, que van dur a terme les col·lectivitzacions de terres i centres de producció. La zona que controlaven era sobretot Catalunya, Aragó i València i el seu lema era ”Revolució i guerra alhora”. D’altra banda hi havia el PSOE i el PCE, amb intencions centralitzadores per tal de restaurar l’ordre, a més de respectar les propietats petites i mitjanes. El seu lema fou ”Primer la guerra i després la revolució”.

Aquestes tensions es van accentuar, produint els ”Fets de maig” de 1937, quan la Generalitat, respectant ordres del govern central, va intentar agafar el control de la Telefònica de Barcelona, a mans de la CNT. Això va provocar durs enfrontaments als carrers de Barcelona, entre els dos sectors republicans, fent evident una clara i profunda divisió interna.

La segona etapa de la guerra va estar regida per un govern, encapçalat per Negrín, i amb majoria de socialistes, però amb una tendència en que els comunistes van adquirir cada cop més importància. El POUM va ser il·legalitzat i es va dur a terme una política centralitzadora tant en l’economia com en l’àmbit militar, creant l’anomenat Exèrcit popular, que va substituir les milícies. Ja al març de 1938, davant la imminent derrota, alguns dirigents anarquistes i socialistes van començar a proposar el fet de negociar amb els nacionals, mentre que el govern es mantenia amb la idea de la ”resistència a ultrança”

Tota aquesta acció política es va haver d’enfrentar al greu problema del finançament de la guerra, que en bona part es va poder fer a través dels bancs soviètics, amb l’aval de les reserves d’or del Banc d’Espanya, que es van anar traslladant a Moscou des del setembre del 1936. Finalment la retirada de les Brigades Internacionals, la disminució de l’ajuda soviètica i la caiguda de Catalunya, van evidenciar que la derrota ja era palpable.

Política en el bàndol franquista

El 1936 va morir el general Sanjurjo, permetent d’aquesta manera que el general Franco, aconseguís el control del poder dins el bàndol sublevat. El 24 de juliol de 1936 es va produir una reunió de tots els generals rebels a Burgos, on es va acordar la creació de la Junta de Defensa Nacional, organització que duia a terme les funcions de govern en la zona nacional. En la seva zona d’influència van suprimir totes les llibertats i van dissoldre els partits polítics, exceptuant la Falange i els requetés. A més, es va declarar l’estat de guerra, una guerra justificada com una ”Croada per a alliberar Espanya de l’ateïsme, el marxisme i l’antiespanyolisme”.

Per decret el 29 de setembre de 1936, Franco va se anomenat cap del govern per la Junta de Defensa Nacional. El seu principal objectiu era centralitzar la direcció de les operacions militars i evitar les divisions polítiques internes. Per això, es va fundar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, com a únic partit vigent durant el període del franquisme, que unia tant falangistes com carlistes i que també es coneixia com a Movimiento Nacional.

El 31 de gener de 1938 es va construir el primer govern a Burgos, dirigit per Franco, amb l’objectiu de donar aparença de legimitat a l’acció política que consistia en un control ferri de la població i en l’elaboració de normes i lleis que havien de substituir la legalitat republicana, per exemple, es va retornar als antics propietaris totes les terres expropiades durant la reforma agrària. D’altra banda, es van aprobar diferents lleis per a establir un control total de la població, exemples de les quals serien la Llei de Prensa, que establia la censura, o també el Fuero del Trabajo, que regulava les qüestions laborals.

Pel que fa el finançament, Franco va comptar de seguida amb ajuts internacionals, sobretot d’Alemanya i Itàlia, amb l’Eix Roma-Berlín, creat l’octubre del 1936. Hitler a canvi del suport, va reclamar participacions en les empreses mineres del nord d’Espanya després de l’ocupació franquista i també el seu suport posterior, durant la II Guerra Mundial, tot i que Franco va renunciar a aquest últim aspecte per les pèssimes condicions de’Espanya a l’acabar la guerra. D’altre banda, Franco també va rebre ajuda econòmica del banquer mallorquí Joan March, que operava des de Londres. A més, també hi va haver companyies nord-americanes i angleses que van ajudar el bàndol rebel.

En el territori en el que els franquistes anomenaven “alliberat”, hi van imposar el seu model de societat, on imperaven els símbols, les salutacions i els crits feixistes, i el protagonisme constant de l’Exèrcit i l’Església en l’espai públic. Per això es va qualificar el règim de `”nacionalcatòlic”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia

%d bloggers like this: