Temps de Guerra

Pàgina d'inici » 5. El dia a dia

5. El dia a dia

Durant el període que englobava la Guerra Civil Espanyola, la vida d’aquells qui la van viure va canviar dràsticament. En els petits poblets, la vida quotidiana de les que no van poder marxar i per tant romangueren a casa seva, que tendien a ser nens, gent gran, dones i malalts; va deixar de ser com l’havien conegut fins a les hores. Els pobles que estaven a favor del bàndol republicà, vivien en unes condicions més dures que no pas els del bàndol franquista. Un exemple d’aquests pobles que van patir les represàlies de l’exercit franquista és Gandesa, un poblet situat a labora de l’Ebre que quedà completament destruït a causa del conflicte civil de l’època. A continuació esmentarem les causes d’aquest estil de vida que per alguns va ser tan dur.

En primera instància, volem parlar del factor por, una sensació amb la qual el bàndol republicà s’havia d’encarar pràcticament les vint-i-quatre hores del dia, set dies a la setmana. Pot ser és més adequat dir que els vilatans que pertanyien al bàndol republicà vivien sota els efectes del temor, degut a la duresa dels fets que tenien lloc dia rere dia.images
Un dels molts motius que tenia aquest efecte nociu sobre la població, eren les noves tecnologies. La Guerra Civil Espanyola va ser pionera en l’atac aeri, ja que fins a les hores mai s’havien emprat avions per tal de bombardejar la població civil. Els avions formaven part de les flotes aèries italianes, alemanyes, així com espanyoles i atacaven a la població civil en motiu de desmoralitzar els soldats de l’exercit republicà que havien deixat a casa esposes i fills.

En el cas de les poblacions on ja s’havia “instaurat” el franquisme, la guerra es vivia amb un to de més tranquil·litat en aquest aspecte, ja que el bàndol republicà no gaudia del capital suficient com per “allistar” aviadors a les seves tropes. Pel que fa al factor econòmic, l’exèrcit de Franco estava més ben proveït que no pas l’exèrcit republicà, en part degut a l’ajuda que li van proporcionar els altres règims feixistes, Itàlia i Alemanya.
Arrel d’això la pressió del bàndol republicà era altíssima. Passaven el dia controlant el cel, buscant amb la mirada les tropes aèries per tal de poder refugiar-se en el cas de que fos necessàri.

El factor economia era el causant de moltes diferències entre ambdós bàndols. L’exèrcit franquista tenia un capital més elevat, amb la qual cosa es podia permetre un millor armament i una major quantitat d’aquest, així com flota aèria, millors materials i més quantitat de productes de caire comestible, ja que escassejaven durant el conflicte.

D’altre banda, ambdues poblacions vivien martiritzades pel fet de poder perdre algun dels seus familiars o coneguts que estigués al front o per si se’n enduien algun per tal de que batallés en aquest. La por s’apoderava d’ells cada cop que arribaven cartes al poble, ja que era el mitjà de comunicació que es veien obligats a emprar.
Tanmateix, el fet de no rebre diligència per part dels seus, també era motiu d’esgarrifar-se, i és que passar gaire temps sense rebre’n notícies tampoc era una bona senyal. A més, no tan sols patien pels seus, ja que el sentiment envers els veïns era més intens, i en el cas de que algun dels companys amb els quals convivien des de l’inici del conflicte revés males notícies des del front empatitzaven amb la causa.
Per altra banda, les relacions entre vilatans també es veien afectades pel fet de que en molts casos, als pobles hi habitaven seguidors d’ambdós règims i en alguns casos s’arribava a les armes. En general la relació amb la gent del poble era de proximitat però sempre hi havia la possibilitat d’acabar malament. Aquest era doncs un altre motiu per passar por, la comunitat.

Un altre aspecte que jugà un paper molt important en la guerra, va ser la gana. La fam era la protagoniste en l’ordre del dia durant el període de tres anys que englobà la guerra ja que lcola_de_racionamiento_en_Medellina majoria de recursos econòmics van ser destinats als soldats del front, que passaven gana, els mancava armament o bé els calia assistència mèdica. Tot allò que no ajudés a guanyar la guerra era prescindible, i el fet de que la població civil passés gana, era totalment irrellevant pels alts càrrecs que movien el capital del moment.

Als pobles, els va ser de gran ajuda el fet de tenir horts i bestiar, ja que es van poder valdre d’aquests durant la guerra. Així com les zones pròximes al mar, on en cas de necessitat només havien d’anar a proveir-se al mar. Possiblement, això els va salvar de morir de gana.

A banda d’aquests pocs afortunats, la majoria de la gent no tenia ni un crustó de pà per tal de poder passar el dia. Això convidava a la gent a robar per tal de poder sobreviure, el que augmentava la violència i disminuïa la seguretat de la convivència, que tal i com ja hem dit abans, no era del tot estable.
Aquest factor va te nir més vigència en el bàndol republicà, ja que el bàndol franquista era d’ordre militar i ja disposaven prèviament de tot l’armament necessari a més de l’ajut per part d’italians i alemanys, així doncs, podien dirigir més quantitat de recursos en motiu d’abastir la població de menjar.foto1

La incertesa de no saber mai quin bàndol tenia possessió de quins pobles proporcionava un clima d’inseguretat a la gent. Molts pobles eren conquerits un dia per un bàndol i el següent per un altre. Els vilatans vivien sota el temor de que algun dels dos bàndols pogués cobrar-se la vida d’alguns dels que hi vivien per haver ajudat anteriorment al bàndol que hi havia hagut prèviament.

Aquest fet es va produir en la mateixa magnitud en ambdós bàndols, ja que tots dos van cometre terribles atrocitats contra el bàndol contrari. Aquells qui patien les represàlies del bàndol contrari podien ser des de torturats a assassinats vilment sense miraments per part dels executors.niños-jugando-a-fusilar-en-la-guerra-civil-española-1600x1301

En aquestes condicions de crueltat, qualsevol deixaria enrere el seu orgull i no mostraria cap tipus de penediment mostrant la por que el feia sentir la situació que vivien. Era important, però mantenir la compostura tot i la situació que es veien obligats a viure.
En molts casos, nens que van perdre els pares havien de buscar-se la manera de poder mantenir la seva família i no podien permetre’s el luxe de perdre’s pel camí, així doncs s’havien de mantenir forts davant dels fenòmens que tenien lloc.

La síntesi del dia dia de les persones afectades per la Guerra Civil, és que més val no haver-la patit i és el fet d’haver viscut un període com aquest canvia totalment la perspectiva de la vida d’aquell que la visqui. Molta gent va viure atrocitats que mai podríem imaginar, va desenvolupar traumes que mai podrà oblidar, va perdre gent que havia estimat i en molts casos la força per tirar endavant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia