Temps de Guerra

Pàgina d'inici » 4. El paper de la dona

4. El paper de la dona

La dona sempre ha estat poc valorada per la societat en els últims segles, malgrat ser, generalment, l’eix de la llar i força treballadora. Ha viscut molt de temps aquesta discriminació. Al segle XVIII, va sorgir el feminisme que es va iniciar posteriorment de la Revolució Francesa, d’on va emergir una nova ideologia: el dret de les dones a votar. Però no va ser fins a la Segona República, l’any 1931, que a Espanya no es va acceptar aquest sufragi. Tot i així, durant la Guerra Civil Espanyola, amb l’èxit de les tropes franquistes dirigides pel geeral Franco, es van eliminar tot el conjunt de dret i llibertats aconseguides fins al moment.

Al començament de la guera es van generar dos bàndols: el republicà i el nacional. Les dones tenien un paper important en el bàndol republicà. Tanmateix, Franco va exercir unes lleis que deixaven en dubte la capacitat de les dones per opinar, raonar, decidir…

LA DONA A LA GUERRA CIVIL

En el temps de la república, la dona es considerava una figura important. Quan comença la guerra té feina milícia, feina important. En temps feixista aquesta importància es trenca. La dona no participava en la cultura, ni en l’economia i la societat, ja que aquestes feines les feien els homes. Les dones es quedaven recloses dins del cercle de la llar privada, i si treballaven, era a una divisió sexual i classista del treball.

IMAG1045

Tanmateix no rebien una educació escolar i una cultura pròpia. Al segle XX, l’educació estava controlada per l’Església. Aquesta deia que les dones havien de ser educades per ser la perfecta mestressa de casa i mare dels seus fills.

A començaments del segle XX l’alfabetisme era d’un 71% de la població femenina d’Espanya, en canvi un 55,57% en homes. Cap a 1930, la situació va millorar ja que l’alfabetisme femení era d’un 47,5% i el masculí un 36,9%. Poques dones arribaven a la universitat.

1A més a més, les dones també patien una discriminació en el treball. Les desiguals relacions li imposaven la segregació laboral i la seva discriminació salarial. Hi havia menys sortides professionals, obtenien un salari menor que els homes i treballaven en feines no especialitzades i per tant menys retribuïdes.

A finals del segle XIX, les dones només rebien, del salari, la meitat del que guanyava un home, tot i fent el mateix treball i a mateixes hores. També, l’Església rebutjava que la dona treballés el seu paper “principal”, el seu paper únic i prioritari que era la llar i el benestar de la família.

A part del treball, la dona també era discriminada en l’àmbit social. Rebutjaven obertament les normes de gènere que les confinaven a la llar. El desenvolupament inicial del moviment obrer va possibilitar una integració femenina (cada vegada major) en les associacions de la classe i la seva creixent incorporació al treball els va fer sentir-se partícips de les reivindicacions laborals. Per aquest motiu, les dones van començar a identificar-se com un col·lectiu social que demandava igualtat i drets polítics.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia