Temps de Guerra

Pàgina d'inici » 4. El paper de la dona » 4.1. La situació de la dona

4.1. La situació de la dona

La dona sol ser la gran oblidada de la guerra civil que es va desencadenar a Espanya i la va dividir de manera progressiva i irreparablement. (Tot i que, la divisió entre una Espanya més oberta, més progressista de la perifèria i una Espanya més centralista i conservadora de l’interior, havia estat sempre un dels grans “dimonis” d’aquest país)

Llavors, quin va ser el paper de la dona en aquesta guerra civil? A continuació exposarem la seva actuació i el contrast extraordinari que hi va haver entre l’actuació de la dona segons fos a la zona nacional o a la republicana.

Per entendre el paper de les dons durant aquesta guerra civil, cal que fem una mirada retrospectiva al procés que des de finals del s.XIX i principis del XX demandava un nou estatus social pel col·lectiu femení, qui fins llavors sempre havia estat deixat de banda. Les dones no podien participar en res pel que fa la cultura, l’economia o la societat: era una tasca que es reservava sempre pels homes. La dona quedava reclosa en en l’esfera privada de la llar i en cas que treballés, ho feien a una divisió sexual i classista del treball (per exemple, de modistes).

Gran part de la culpa que aquesta fos la situació de la dona, cal atribuir-la a la falta d’oportunitats de que la dona pogués rebre una educació escolar i formar-se una cultura pròpia. En aquells moments, l’ensenyament públic estava monopolitzat per l’Església: col·lectiu que sols entenia la dona com a “la perfecta mestressa de casa i mare dels seus fills”. Això comportava que, a principis del s.XX, un 71% de la població femenina a Espanya fos analfabeta respecte un 55,57% pel que fa als homes.

Aquesta situació, va millorar cap a 1930, amb un 47,5% d’analfabetisme femení i un 36,9% de masculí. Tot i així, amb les xifres observem com la dona encara es trobava en desavantatge degut als obstacles que trobava encara la dona en l’educació primària i secundària. Per no parlar d’educacions superiors com estudis universitaris. Molt poques dones arribaven a la universitat i, tot i que a finals dels anys 20 hi trobem més dones, pràcticament cap acabava exercint de la carrera sobre la que s’havia llicenciat.

La situació de la dona doncs, no era complicada tan sols pel que fa les dificultats que tenia per accedir a una educació adequada: també patien una gran discriminació en l’àmbit del treball.

Les relacions home-dona seguien sent molt desiguals i això els imposava una separació laboral i una discriminació salarial. Les dones tenien menys sortides professionals, rebien salaris comparativament més baixos que els homes i treballaven en tasques no especialitzades i per tant, menys retribuïdes. A finals del s.XIX les dones sols podien guanyar la meitat d’allò que guanyava un home tot i duent a terme la mateixa feina. L’Església rebutjava que la dona treballés: volia encasellar-la al seu, segons ells, “únic i prioritari paper”: fer-se càrrec de la llar i el benestar de la familia.

Per últim, també cal parlar de les dificultats que tenia la dona en l’àmbit social, víctimes d’un sistema patriarcal que les discriminava. La dona s’acotava i era submisa a les normes que l’assignaven sols a les tasques de casa. Però poc a poc, van iniciar un procés lent i gradual des d’aquests finals de s.XIX en que van començar a manifestar el desig de voler-se fer sentir. Aquest principi de canvi va venir-se marcat pel nou rol que suposava la industrialització del país que otorgava a la dona un nou paper que traspassava fins llavors, la seva situació en l’esfera domèstica i les catapultava a l’àmbit públic de la producció, la política i el canvi social. Així doncs, el desenvolupament inicial del moviment obrer va possibilitar una integració femenina en les associacions de la classe obrera i la seva creixent incorporació al treball les va fer sentir partíceps de les reivindicacions laborals com les vagues. Per tant, les dones van començar a identificar-se com un col·lectiu social que demandava, a contrari de com havia estat fins ara, igualtat i drets polítics.

A partir de la dècada de 1920 va començar a crear-se a Espanya un moviment feminista organitzat. (El fet que sorgís un grup de dones prou revolucionari per posicionar-se en una visió feminista, significava que el col·lectiu de la dona, definitivament, ja havia decidit fer-se escoltar a partir de llavors, trencant amb els estereotips sexistes als quals havia estat sotmesa). Els objectius d’aquest moviment, incloïen una reforma de l’educació escolar femenina, facilitats laborals i equiparació de salaris, retir de lleis considerades discriminatòries i, fet molt important llavors, reclamava el dret al vot femení. Amb el final de la monarquia d’Alfons XII i l’adveniment de la República al 1931, es va concedir el vot a les dones.

La modernització de l’Estat, el desenvolupament de la democràcia política, l’aparició de l’ensenyament públic no vinculat a l’Església i la creixent consciència sociopolítica de les dones des de principis de segle havien possibilitat molts avanços que la República va reconèixer. Per primer cop, la dona va tenir accés a llocs polítics i administratius d’importància.

Però, després de l’esclat de la guerra civil i la divisió d’Espanya en les dues zones, republicana i nacional, van convulsionar el col·lectiu femení i en va provocar la determinació de dues maneres d’entendre la seva situació social, fins ara unitària. La victòria d’una manera de pensar sobre l’altra (la mentalitat de la dona nacional sobre la republicana) va determinar un canvi radical als avanços experimentats durant els segles XIX i XX.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia

%d bloggers like this: