Temps de Guerra

6.2. Les trinxeres

Perquè sorgeixen les trinxeres?

La guerra de trinxeres o guerra de posicions, és una forma de guerra, on els exèrcits combatents mantenen línies estàtiques de fortificacions excavades a terra i enfrontades entre elles. L’aparició de les trinxeres va ser juntament amb l’aparició de les armes de foc y un increment del seu poder, sense la necessitat d’un augment de la mobilitat i les comunicacions. El seu punt de màxima brutalitat i mortalitat va aparèixer al Front Oest de la Primera Guerra Mundial. El factor més important per a la aparició de la guerra de trinxeres va ser la introducció del reclutament massiu, que va provocar l’aparició de grans exèrcits, que va fer que encara fos més difícil passar el flanc de l’enemic, tot i que es pogués aconseguir amb càrregues de cavalleria i infanteria. Més endavant, aquesta es va anar convertint en una guerra més i més sagnant, amb l’aparició d’armes de foc amb més potència en tots els aspectes, la proliferació dels rifles de llarg abast, 1Km, a la vegada que permetien al tirador estar a cobert en una trinxera i la manca d’armadura, perquè no era cap opció per a les noves armes, fins a la invenció dels vehicles blindats. També va influir altres factors, com el filferro espinós, per alentir als atacants, la millora de la artilleria (major causa de les morts a la guerra), la introducció de les bales explosives i els mecanismes hidràulics de recàrrega que proporcionaven una major cadència per a les armes. Això va crear que la zona entre l’atacant i el defensor, fos un espai de ningú, i massa letal per creuar-lo. Els atacants eren incapaços de creuar-lo lo suficientment ràpid com per evitar un nombre de baixes preocupant.

Com son les trinxeres?

Les trinxeres son unes rases excavades a terra on es fiquen els soldats per protegir-se dels trets enemics i poder disparar al mateix temps. Les trinxeres són construïdes mitjançant un esquema dentat, que converteix la línia en segments connectats entre ells mitjançant travesses. Gràcies a això, l’enemic no pot enfilar la trinxera al complet, per si aconseguia guanyar l’accés a algun punt, o per si queia una bomba en alguna trinxera, la fragmentació no pogués arribar gaire lluny. El costat de la trinxera que quedava orientada a l’enemic es denominava el “parapet”, amb un graó de foc en alguns casos, i a la part posterior es denomina el “aturats”, que s’encarregava de protegir al soldat de la fragmentació i si en tot cas l’enemic conquistes la trinxera, els aturats es convertirien en el seu parapet. Per permetre a un soldat veure fora de les trinxeres sense exposar el seu cap, es creava un forat al parapet, com podia ser un forat entre les pedres o bosses de terra. Una altra forma de mirar des d’una trinxera era mitjançant un periscopi. Els laterals de la trinxera es recobrien amb sacs de sorra, trossos de fusta i filferro, i el sòl, normalment es recobria amb planxes de fusta. A les trinxeres també trobem situats nius de metralladores i búnquers, per a una millora de les línies defensives. A la vegada també es construïen refugis, per així protegir-se dels bombardejos, i dels atacs d’artilleria enemics. Aquests es trobaven situats a prop de la trinxera de suport, i podien tenir uns quants metres de profunditat.

Comunament, les trinxeres tenen aproximadament un metre i mig de profunditat, tot i que hi ha algunes amb entre els dos i tres metres, amb un graó de foc. Hi ha moltes variants de trinxeres, però aquestes venien condicionades principalment, per el terreny i la seva efectivitat depenen dels casos. També, en altres casos, al col·locar trinxeres en zones amb una terra molt dura, i algunes amb una base de pedra, s’aixecava un mur de pedres i sacs de sorra per a superar la dificultat del terreny.

 1

Construcció d’una trinxera

Hi ha tres formes de construir una trinxera:

La persona dempeus sobre la superfície, excavant cap avall. Era la més efectiva quant a velocitat, perquè permetia que hi haguessin molts treballadors a l’hora, però el gran problema era que els treballadors quedaven exposats al foc enemic. Per això només es podia utilitzar a la rereguarda, o a la nit. Segons informació dels enginyers, es podia completar 250m de trinxera utilitzant 450 homes en 6 hores (a la nit).

Ampliar una trinxera existent cavant per els extrems, on els treballadors no quedaven exposats al foc enemic, però només podien treballar un o dos homes a la vegada.

Podia excavar túnels, on es mantenia un sostre de terra damunt de la trinxera fins acabar el treball. Després es treia el sostre i es podia ocupar la trinxera.

Desprès de la construcció, la trinxera necessitava manteniment continu per evitar el deteriorament causat per el clima i les bombes. Durant la batalla del Ebre, els mètodes més utilitzats, eren els dos primers, principalment condicionat per el terreny en que es trobaven situats.

2

La vida a la trinxera

La vida a les trinxeres era molt dura, però un dels factors principals que condicionava aquesta vida era en quin sector del front es trobava el soldat. Alguns sectors del front, veien molt poca activitat al llarg de la guerra, fent que la seva vida a les trinxeres fos relativament fàcil. Per altra banda, altres sectors s’hi trobaven en un estat permanent d’activitat bèl·lica, que feia que la vida fos un autèntic infern amb els constants bombardejos, i atacs d’artilleria. Però tot i això, els sectors més pacífics, també sumaven baixes diàries per els franctiradors, i l’artilleria.

Durant el dia, els franctiradors i l’artilleria feien molt perillós el moviment, en general les trinxeres estaven normalment en silenci, però tot canviava a la nit. Durant la nit, la foscor permetia la cobertura dels moviments de tropa, de subministres, de manteniment, d’expansió del filferro d’espí, el sistema de trinxeres, i el reconeixement de les defenses enemigues. També s’hi portaven a terme petits atacs, sense intenció de conquerir el terreny, però si amb la fi de capturar presoners i algun botí com cartes i documents que els facilites informació sobre les unitats enemigues.

3


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia

%d bloggers like this: