Temps de Guerra

Pàgina d'inici » 6. Formes i espais de batalla » 6.1. L’espai aeri durant la batalla de l’Ebre

6.1. L’espai aeri durant la batalla de l’Ebre

Ningú qüestiona que La batalla de l’Ebre va ser un fet històric i bèl·lic d’indubtable magnitud. Tot i això, quan observem els diferents plans en què es va desenvolupar n’hi ha un que està mancat d’estudis concrets i de conclusions generals: l’aeri.

 Les nombroses publicacions que tracten l’episodi, incloses les de caràcter tècnic militar, presenten un dèficit en l’anàlisi de les conseqüències de la guerra aèria durant la batalla. Tot i això, considerar les accions aèries del 25 de juliol fins el 16 de novembre de 1938 com un fet secundari, pot privar-nos d’una valoració del que va ser la gran batalla de la guerra, sobretot quan els prejudicis entelen les poques conclusions.

Una de les preguntes que ens fem és si hi va haver igualtat de forces. Una de les primeres dades que sorprenen en l’estudi de l’activitat aèria és la relació de les aviacions enfrontades. Se sol especular amb el nombre i qualitat d’aparells, o bé, es parla d’una total inferioritat de les forces de la república, sense cap tipus de justificació. La primera dada, que si bé no ha estat mai amagada, és la quantitat d’aparells de bombardeig pesant que ambdues aviacions van fer servir en el la batalla de l’Ebre. Les forces aèries de la República disposaven d’un escàs nombre de bimotors Tupolev SB-2 Katiuska de fabricació soviètica, un dels aparells que podia considerar-se de bombardeig modern de tipus mitjà i operatiu, amb una càrrega ofensiva propera als 700kg. En el transcurs de la batalla, la seva presència al front no va superar els nou aparells. Enfront d’ells les Forces aèries Franquistes, l’autonomenada Aviació Hispana, la Legió Còndor i l’Aviació Legionària, mantenien una superioritat propera al deu a un, amb aparells d’una càrrega superior als 1.000 kg. Alguns d’aquests aparells eren moderns i el més important, amb una fiabilitat i una disponibilitat de recanvis que els republicans no podien somniar.

D’aquesta manera l’aviació de Franco es va imposar fins i tot amb les elevades baixes provocades en els primers dies a conseqüència de les defenses antiaèries republicanes. Tanmateix, la gran quantitat de mitjans franquistes va permetre mantenir en el cel un sostre d’avions en constant relleu, mentre que els republicans, tot multiplicant els seus serveis no van poder fer front a aquest desplegament. A més, a mesura que la inferioritat republicana es va anar fent més evident, la intercepció dels bombarders “nacionals” era més difícil a causa de la nodrida escorta de caces Fiat i Messerschmitt. En aquest panorama els republicans van oposar resistència fins que les seves forces van anar reduint-se per no poder rebre més material aeri.

Els combats aeris durant la batalla

Per primer cop a la batalla de l’Ebre, l’aviació nacional, apareixia a les primeres hores del dia 26 i van començar a bombardejar els principals passos de l’enemic sobre l’Ebre Aquestes accions van causar moltes baixes i van retardar molt el pas de més forces republicanes. Incomprensiblement, l’aviació republicana ni va aparèixer sobre el camp de batalla.

Els primers dies de l’ofensiva republicana, la seva aviació passa desapercebuda però apareixen els primers vols dels Grumman Delfin, bombarders d’atac lleugers escortats per esquadrilles de Chatos.

Després de la sorpresa per l’ofensiva les forces franquistes comencen a moure els seus aparells i després vols de reconeixement per part de tres Dornier 17 i un fiat Cr32 comencen a moure les seves esquadrilles de bombardeig pesat per demolir ponts de pas i tallar els subministraments republicans.

El dia 27 de juliol els Junkers 52 de la 1a Brigada Hispana comença els atacs, la legió Condor utilitza els bombarders en picat Dj-87 Stuka per atacar els ponts el mateix dia 26.

Sobre el pont de Flix i sobre Ascó comencen bombardejos i la legió Condor realitza 11 serveis de reconeixement i 9 de bombardeig amb els Do-17, altres 5 de bombardeig pesat amb Heinkel 111 i altres 4 de bombardeig lleuger amb Heinkel 45, atacant zones de pas, concentracions de tropes, a les zones de Camposines i Ribaroja.

L’aviació legionària intervé el mateix dia 25 amb una formació de 20 Savoias, Fiat Br-20 i monomotors Breda Ba – 65 del grup mixt XXXV bombardejant també Ginestar i la Pobla de Massaluca.

Les defenses antiaèries republicanes comencen la seva batalla realitzant dos enderrocs a la 3 ª esquadrilla de l’aviació legionària, les defenses de la DECA a la zona són de la brigada de maniobra, de la 1 ª i 3 ª agrupacions, les seves bateries tenen canons Bofors de 40 mm. i metralladores de quatre tubs Oerlikon de 20 mm.

L’aviació republicana rebrà en els primers dies d’agost els primers supermoscas, capaços de volar a 8000 metres, disposaven d’aparells d’oxigen. L’aviació de caça republicana metralla el tren de trasllat de tropes de la 74 divisió nacional el dia 27 de juliol.

Les esquadres de bombardeig pesat nacionals aquest mateix dia protegides per Meessersmhitt bf-109 bombardeja Camposines, Flix i els ponts entre Móra i Riba-roja a més de les posicions de Corbera i la Fatarella, alguns aparells són assolits per la DECA republicana.

La Staffel (esquadrilla de bombardeig) està formada per 12 Heinkel 111 i una altra esquadrilla de Stukas, realitzant un total de nou sortides aquest mateix dia.

Els republicans utilitzen els seus Delfin per atacar les concentracions de tropes franquistes, aparells de la 2 ª esquadrilla ataquen Mequinensa, Faió i Fabara realitzant diverses sortides des de les sis del matí fins a les nou del mateix dia.

El dia 28 una formació de 20 apatos de l’aviació legionària colpegen les tropes del XV cos d’exèrcit republicà a Flix, Ascó i la Fatarella i altra formació de 30 aparells escombra la zona de Gandesa a Flix.

La DECA abat diversos caces d’acompanyament del grup EG-3.

L’aviació hispana franquista metralla l’Alt dels Auts i Val de Granada on es troba la 42 Divisió Republicana, els Stukas de la Condor ataquen Pinell de Brai.

Els Grumman Delfin ataquen Gandesa, bombardeandola davant la presència de caces nacionals.

El dia 29 de juliol l’aviació de caça republicana apareix a l’Ebre mentre els Katiuskas estan bombardejant a Extremadura concretament a la zona de la serra de Monterrubio ia la zona toledana del camp de Arañuelo.

El dia 30 de juliol és una lluita contínua d’atacs aeris dels nacionals que pateixen baixes pels antiaeris de Flix, volen en esquadres Junkers 52 (2 i 3 esquadrilles) i Savoias S-79, bombarders en picat Stuka sobra Ginestar i Móra d’Ebre i incessants vols de reconeixement de la A/88, realitzant fins a vuit sortides en aquest dia cap al front.

L’aviació de caça republicana ametrallas les trinxeres franquistes amb esquadrilles de Chatos, aquest mateix dia 30 els mosques de la 3 i 4 esquadrilla, tretze aparells protegeixen una esquadrilla de bombardeig pesat composta per 14 Katiuskas que ataquessin les concentracions de tropes a la zona de Vall de Roures i els Delfin sobre la zona de Lleida.

El dia 31 l’aviació legionària bombardeja les rodalies de Gandesa, Falset, Marca i Masroig amb els seus coneguts Savoias protegits pels fiat Chirri.

Els republicans que comencen a tenir més suport de l’aviació després de les queixes del general Rojo comencen a assetjar a les tropes franquistes amb les esquadrilles de xatos primera i tercera i els mosques de la quarta i cinquena escuadrila, apareixen les primeres intervencions dels bombarders lleugers de la 2 ª esquadrilla de Natachas.

En quant a la població civil afectada, durant l’última setmana de juliol i el mes d’agost de 1938 l’aviació del bàndol revoltat a més de bombardejar les posicions republicanes a l’altra banda de l’Ebre i els ponts i mitjans de pas estesos sobre el riu, també es va concentrar a les comarques de Tarragona per on havien de passar els reforços republicans que es dirigien al front de l’Ebre. Així Tarragona va ser bombardejada 10 vegades entre el 25 de juliol i el 3 d’agost (i tres vegades més la resta del mes), causant poques víctimes a causa de que la majoria dels tarragonins vivia als afores o s’havien resguardat a la xarxa de refugis que s’havien construït. També van ser bombardejades Reus (9 vegades), Falset (dues vegades), Marsá, L’Ametlla, Cambrils (quatre vegades), Hospitalet de l’Infant (quatre vegades), Vandellòs, l’Ampolla (dues vegades), Altafulla, Perelló. La majoria d’aquests atacs van ser realitzats pels hidroavions H 59 de la Legió Còndor amb base a Pollença que a l’atacar a baixa altura van patir notables pèrdues. També van ser bombardejades altres localitats catalanes situades més al nord, com la mateixa Barcelona (bombardejada els dies 3, 4 i 19 d’agost, sent especialment virulent l’últim), a més de Sitges (dues vegades), Santa Margarida i Monjos, Roses, Palamós, Sant Vicenç de Calders, Vendrell.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia

%d bloggers like this: