Temps de Guerra

Pàgina d'inici » 1. Introducció » 1.1. Causes del conflicte

1.1. Causes del conflicte

Les causes del conflicte responen a conflictes profunds, principalment l’oposició de l’esquerra; partidària de la construcció d’una societat laica i moderna, i representada per un complex heterogeni que comprenia a alguns sectors de la burgesia i al món obrer, identificats amb el sistema liberal parlamentari hereu del món capitalista emergent i també de posicions polítiques i sindicals revolucionàries; a la dreta; hereva de l’Antic Règim, del clericalisme i el tradicionalisme, representada per les altes esferes eclesiàstiques i militars, per la gran propietat agrària i per la Corona. Una altra de les causes profundes és l’enfrontament entre posicions més regionalistes i d’altres de més centralistes en quant a l’organització de l’estat, tradicionalment representades a grans trets per l’esquerra i els diferents nacionalismes no espanyolistes i per la dreta espanyolista, respectivament.

Cartell del Front Popular

Com a causes més directes del conflicte, trobem la situació econòmica i social, que es trobava en crisi afectada per la situació macroeconòmica del moment i per les tensions originades durant la Segona República (14 d’abril de 1931-18 de juliol de 1936). Des de 1932, s’havia anat estructurant un complot contra la República en què participaven els propietaris agraris, la jerarquia eclesiàstica, amplis sectors de l’oficialitat militar i sectors polítics d’extrema dreta, especialment els afins a Falange Espanyola, de caire feixista. Aquests sectors es van veure amenaçats per les grans reformes dutes a terme durant el primer bienni de la República (1931-1933). Al llarg de l’etapa de la República, l’enfrontament entre els poders tradicionals i l’esquerra es va anar radicalitzant, i la victòria del Front Popular a les eleccions del 1936 va acabar de precipitar les coses.

Com hem indicat anteriorment, s’havia anat tramant un complot contra la República per uns determinats sectors socials i polítics. Amb la radicalització de l’enfrontament, s’hi van anar sumant més sectors, com ara l’ala més dretana de la CEDA (Confederación Espanyola de Derechas Autónomas). La República coneixia aquestes maquinacions, però van menysprear-les perquè pensaven que es tractava d’una segona versió de l’intent de cop d’estat del General Sanjurjo que va ser reprimit fàcilment. Finalment, el cop d’estat es va precipitar quan va ser assassinat el cap parlamentari de l’extrema dreta José Calvo Sotelo, el 13 de juliol de 1936 a Madrid.

El focus inicial es va produir a les Canàries amb l’aixecament, que després es va conèixer com a Alzamiento Nacional, del general Francisco Franco, el dia 17 del mateix mes. D’aquí va passar al Marroc on se li van sumar gran part de les tropes colonials, i entre els dies 18 i 19 de juliol les tropes van passar a la Península i es van produir els aixecaments de guarnicions peninsulars colpistes.

Assassinat de José Calvo Sotelo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia