Temps de Guerra

BANDERA FRANQUISTA

Bandera rectangular i bicolor en tres franges horitzontals, una de vermella a la part superior, una groga al mig, d’amplada igual al doble de les franges vermelles, i una altra franja vermella a la part inferior. Al principi, només tenia les franges, però més tard se li va afegir l’escut franquista amb l’Àguila de Sant Joan.

Origen

Al principi la bandera Franquista, que utilitzava la tricolor Espanyola amb l’escut de 1869, es confonia fàcilment amb la del govern, així que alguns bàndols Franquistes utilitzaven altres banderes blanques on hi representaven una mescla de simbologia entre catòlica i monàrquica. És l’anomenada bandera carlista: Bandera de formes variables de fons blanc amb la creu de Sant Andreu de color vermell al seu interior.

carlista

Bandera carlista

El 29 d’agost de 1936, el general Cabanellas va firmar un Decret dictat per la Junta de Defensa Nacional, que establia definitivament la bandera tricolor. Més tard, el 13 de Setembre de 1936, Federico Montaner va firmar un altre decret complementari a l’anterior que n’establia les dimensions i formes, que serien les mateixes que abans de la república i l’escut seria el republicà.

escut republicà

Escut republicà

Posteriorment, al 1938, l’escut va ser substituït per un de nou, que va romandre oficial fins al final de la dictadura.

bandera franquista

Bandera oficial del règim franquista amb l’escut de l’àliga

ESCUT DE L’ÀLIGA i orígen dels elements que hi aparèixen:

aguila

Escut de l’àliga

-L’àliga era un símbol també present a l’escut dels reis catòlics. Es tracta de l’àliga de l’evangelista St. Joan, al qual la reina Isabel tenia una gran devoció. Simbolitza la protecció del regne.

-Les columnes d’hèrcules situades a ambdós costats de l’escut, les va incorporar a l’escut del regne d’Espanya el rei Carles I (V d’Àustria). El seu origen mitològic les situa a l’estret de Gibraltar, (per això hi ha mar a sota) indicant la fi de la terra coneguda.

En elles s’hi troba escrit el lema en llatí “Plus Ultra”, que vol dir “Més enllà”, el qual es va convertir en lema d’Espanya, fins que va ser substituït pel del general Franco “Una, grande y libre!”. Aquest últim el trobem sempre escrit en l’escut del règim.

-El jou i les fletxes que apareixen a la part inferior, tenen també el seu origen en l’escut dels reis catòlics. Es tracta d’una divisa personal, de les armes de la família de cadascun dels reis, que incorporats ambdós a l’escut, simbolitzaven la seva unió i igual poder en el regnat.

JOU I FLETXES

Aquests símbols van ser representatius de la JONS i, posteriorment, van passar a ser representatius de la Falange quan es van fusionar i per tant, també del Movimiento Nacional.

La idea de fusionar ambdós símbols la va tenir un alumne de Dret Polític (Juan Aparicio López) que escoltava al seu professor quan deia: “Si algún día hubiese un fascismo español, éste podría ser el emblema”, referint-se al jou i les fletxes. El mateix noi va tenir la idea de col·locar-ho sobre el fons negre i vermell (colors majoritàriament representatius en les dictadures feixistes). I així va néixer el símbol de la JONS.

 Bandera de la JONS

bandera jons

El motiu de l’adopció d’aquest símbols, propis dels reis catòlics, es va arribar a contribuir en relació amb obres del poeta romà Virgili. Les fletxes, com a simbolisme de la guerra, evocada en la seva obra Eneida; i el jou, com a simbolisme de les feines agràries, evocades a les Geórgiques.

Amb aquest fet es pretenia donar un significat propi de l’ideari falangista a les antigues divises. També es deien que ambdós es complementaven.

“(..) Repongamos en el escudo yugo y haz. Si el yugo sin las flechas resulta pesado, las flechassin el yugo corren peligro de volverse demasiado voladoras. Tornemos, más que auna política, a una disciplina, a una conducta, a un estilo, a un modo de ser, a una educación.”

Rafael Sánchez Mazas, Haz y Yugo, 1927. Publicat a la revista El Fascio, 1933 .

jou i fletxes

Jou i fletxes

És a dir, que el jou i les fletxes volen plasmar l’esperit i l’ideal feixista, basat en l’ordre i la disciplina, en l’equilibri. Representen, en definitiva, una forma de vida i també una forma de governar. Prudent, i alhora emprenedora.

EL VÍCTOR

victor

Víctor

Un altre símbol representatiu del franquisme, encara que no aparegui en la bandera, és el víctor. Aquest procedeix de l’antic imperi Romà i deriva del símbol grec anomenat Crismó (monograma de crist).

crismó

Crismó

El víctor va ser adoptat pel propi com a emblema del propi Franco al llarg de tota la dictadura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bibliografia

%d bloggers like this: